Un fragment no és tota la bellesa
però és una espurna del gran riu,
una faç, un mirall, un pont,
una foguera que ens fereix,
ens nodreix i ens serva.
Bellesa irrevelable
que com un mar sobtat,
tot d'una, inundes
i ens ensenyes l'embriaguesa
i ens transformes els ulls.
Què anuncies?
Amb ones altes i continues
véns sempre de pertot,
completa, nova, nua,
i tot ho encens,
plena de tu mateixa.
No et podem retenir, això ho sabem,
però potser, tot d'una,
se'ns acostes
i, de cop ens abraces
com l'onada que el rocam estreny.
I sentim com ens nues i ens desnues,
car ets un abisme i un recer!
Amàlia Casajoana
15/5/17