Escoltem el silenci que ens travessa
i mirem sense veure
el rostre visible-invisible.
Ja no hi ha lluita, no hi ha urgència,
només hi ha
els solcs oberts i la buidor del riu.
Amb fronts de solitud,
tornem a l'instant profund de tot
i invoquem consciència.
Amb esquinçalls d'amor,
ens fem una mirada i ens veiem,
i, just després,
esdevenim de nou ceguesa,
i ja no ens veiem.
Aleshores,
l'instant ja no és temps que passa,
és només temps profund,
temps sense temps!
Amàlia Casajoana
22/4/17