A la parpella ondulant de l'hora
flueix la continuïtat.
Amb la mà desclosa
el sembrador,
escampa les granes de la llum,
revestint-nos i despullant-nos de tot.
Car en nosaltres
l'univers s'esberla en éssers
amb melodies incandescents,
que s'enfilen pel silenci
i s’obren a les frondes de tot.
Darrere la foguera del llindar,
amb la presència i absència,
roman l'ordre del món,
amb el què en tu et comença
i el què en tu s’endú.
Entre tardors ingràvides
i lentes flames,
que es desfan en cendres!
Amàlia Casajoana
1/5/17