S'escampen closes les llavors al vent
i cauen damunt del solc,
que s'estén endins del temps,
al somni de primavera.
Ara ja no poden mudar el què foren,
cauen sobre la terra,
per germinar.
Llisquen els núvols dins del temps
i giravolten en el camí groc,
que baixa i beu a glops l'aigua freda
de l'incessant.
Les gotes d'aigua es fonen en fum
que s'alça lentament,
per caure en silenci a borbollons
sobre les llavors enceses,
que mostraran
el seu bocí d'immensitat!
Amàlia Casajoana
20/4/17