A l'esquena del sol avança l'ombra
i va colgant arrels i cims,
i descobreix arrels més fondes
cims més alts,
terme i començament.
Però on comencem nosaltres?
On acaba el món?
Com cecs,
no hem sabut d'on ve el què ve,
ni on parteix, fugaç, el que fulgura.
Dins l'immòbil vertigen, tot es mou,
començament i final,
final i començament.
Un cop passats els fets,
fulgurant la boira il·luminada,
ens ateny més ceguera.
I així, entre alè i alè,
escorcollem el buit obert.
Però, comencem o finim?
Qui ho sap!
Amàlia Casajoana
2/4/17