De dins la llum, la llum germina,
damunt de la glacera,
sembra el foc.
De dins la llum, la llum s'exhala
i augura l'ara incandescent.
Només allò que encega salva,
i desclosa la rosa,
l'espurna encén.
De dins la llum, la llum s'inhala
tot és llindar del rostre ardent,
i quan fineix en el crepuscle,
reposa el tot en moviment.
Dins la copiosa parpella
no hi ha memòria ni oblit,
però la llum...
la llum, és l’alè del infinit!
Amàlia Casajoana
16/3/17