Abans que ens hagin deixat
el cuc i la garsa,
turó, xiprer i torrent.
Abans que esdevinguem més buit
en terra de ningú,
dins la tempesta que commina,
no podríem gosar aferrar-nos
al que encara som?
I allí, aturar-nos un dia,
una hora, un segon només?
Lluny de neguits i afanys,
escoltant sobre el vivent
com si no fóssim ja nosaltres,
i fos només el lloc mateix.
I entre veus, escoltar,
i en la veu,
l'univers que ens parla
mentre neixem i morim?
Amàlia Casajoana
12/3/17