Caminant sense avançar,
amb ulls oberts i sense veure-hi,
cap a la fi, cap al començament.
Què som? Què no som?
Des del fons hem cridat
amb paraules buides,
i no ens respon ningú.
Qui ens escolta?
Qui ens farà fer el salt,
a les carenes aspres de la nit?
En el lloc sense lloc,
des del fons escoltem
i des del fons esperem,
fluint cap a la llum on l'ocell travessa!
Amàlia Casajoana
6/3/17