Als llavis del silenci els mou el so,
damunt d'ells brolla impacient.
El so ho mou i omple tot,
l'aigua, el foc,
l'arrel i la memòria.
El so ressona en el present,
i en aquest, s'esgruna
i s'esborra.
El so apareix
mentre desapareix,
només l'instant funda i ressona.
Aparentment s'extingeix,
però no és així, no,
car al fons de boscos, de mars,
i d'estels, vibra!
Fins que el so s’esvaeix
als llavis del silenci!
Amàlia Casajoana
5/3/17