Batuda per les ones del desig i de l'oblit,
s'alça la muntanya de la nit.
Fulgurant d'obscuritat, d'embriaguesa,
amb cims inaccessibles
sense pes, buida, imperiosa,
beneint amb el bes profund
els llavis seduïts pel seu misteri!
La nit, de tot arreu exhala,
de torrents ansiosos de tendresa,
dels mars, dels boscos, del desert,
fins i tot d'abismes insondables.
És la nit plantant a cegues
al solc de cada alè!
Amàlia Casajoana
3/3/17