A la passarel·la inevitable
del dia cru i la dura nit,
només l'oblit recorda el que és present.
L'instant madura amb el dolor
i, tot morint, en el moment confia.
Com el pilot,
que en el confí marí, tot de cop,
sap que ell la nau no guia.
Aleshores es pregunta:
On és el bes silenciós que resta?
Dins un instant de l'univers
i el vent de l'infinit.
Amàlia Casajoana
1/3/17