Nit endins, corren el rius
cap al tot, cap al no-res,
enfondint el pou profund,
lliscant, saltant,
entre les pedres que espurnen.
Què fineix, què comença?
No és l'aigua que corre, no,
és el desig nu, nit endins,
dansant la dansa infinita!
Amàlia Casajoana
24/2/17