ON L'AMOR BESA L'AMOR

Mentre somrius, et vas dient,
deixa la teva solitud, l'eternitat gelada.
Aquesta forma lenta de morir,
dins la mateixa mort.

Et preguntes:
Pot ser que només hi ha negre,
en el bes de l'infinit?
O són petits errors,
els estels, els sols i la lluna
dins d'una esplèndida i silenciosa negror?

Tornes a somriure
i creus que hi ha un final feliç,
on l'amor besa l'amor!

Amàlia Casajoana
18/2/17