El vibrar de la vida és fràgil,
brilla, o es trenca en la foscor.

Sóc la vida?

Si és així:
Sóc l'espurna d'or en el sol encès
la brisa de mitja tarda,
aquell ocell envolat en l'aire,
també la mar, colpejant la nit.

Puc ser la mateixa nit?

O  tal vegada una visita que ara hi és
i després no hi serà?

Si és així, sóc tot i no sóc res,
però  sé com s'estima
i el que és ser estimada!

Amàlia Casajoana
18/2/17
Etiquetas: