De sobte, pesa molt la quietud.
Un rerefons de núvols desdibuixa l'horitzó
i el lladruc llunyà d'un gos l'acompanya.

Es dilueix la tarda i un vel suau
tanca els ulls del crepuscle,
a l'espera d'una nit fosca.

Una misteriosa sensació
se’t revela a la pell, i et preguntes:

Què pot ser?

El record, que com un vent molt suau
ens uneix,
en una sorprenent esgarrifança.

Amàlia Casajoana
16/2/17
Etiquetas: