Sota el cel, no hi ha mar
sinó gotes perdudes en l'onada.
La mar no les coneix,
tot i sent pel estels
il·luminades.
També les gotes ignoren la mar,
immersa dins la seva immensitat!
Però l'onada arriba al sorral
i a les immòbils roques,
que entre l’aquí i l’enllà esquitxen.
Fins que en el més profund,
la gota i la mar, es troben!
Amàlia Casajoana
9/1/17