Quan despunta l'alba,
ales blanques al cel,
i a la platja escuma.
Sols la mar i jo!
mentre l'aigua es despulla.

Damunt la pell de l'aigua
miro el blau de l'horitzó,
on hi ha una vela blanca.

En el buit del no-res,
somnio en un crepuscle
mentre la llum s'esvaeix,
més enllà de la nit.

Amàlia Casajoana
7/2/17
Etiquetas: