El port del record i de l’oblit,
no és la mort ni és la vida,
sinó un vidre molt fràgil del destí.
Que no refusa cap mirall opac,
o aquelles veus...
que s’escolten a cau d’orella
a hores altes de la nit.
De sobte l’embruix pot esclatar
darrera de qualsevol paraula,
que anunciï la melangia del record.
Amàlia Casajoana
4/2/17
UN VIDRE MOLT FRAGIL
- Detalles
