Amb pauses de sol i d’ombres,
miro la llarga tarda, de melangia.
Des de records boirosos,
enmig del silenci et somio.
Ales d'ocells blancs m'acompanyen,
mentre et crido amb paraules de vent.
Quan l'ombra se’n dur el pur cristall,
et sento somriure en silenci.
Endinsat en horitzons d'estels,
quin record dormirà per sempre?
Amàlia Casajoana
2/2/17