L'atzar és un mural de vent i pluja
constel·lat de renúncies i somnis.
Com aquell que no vol,
agosarats escripturem la vida.
¿Què podem fer si és així?
Contemplo amb ulls clucs aquest mirall,
i em reflecteix i m'engoleix alhora.
La fita és un solstici desmesurat,
que contradiu el ritme de les fulles,
i el blau profund d'aquella mar
que els somnis han dibuixat,
al blanc de la memòria.
Amàlia Casajoana
2/2/17