En solitud escolto un adagi,
potser aquest és el moment
en què la veu es torna cant
i la claror de la tarda
un vel de misteri
que no em deixa tornar endarrere.

Deixo que el buit ompli el meu buit,
amb una dolça melangia
que em fa retrobar el teu record!

Amàlia Casajoana
12/1/17
Etiquetas: