El temps, en aquells últims dies
va ser molt valuós per nosaltres.
Tu posaves un somriure en els teus llavis
i tancaves els ulls, per evitar-me el dolor
de veure lliscar les teves llàgrimes.
... Jo feia el mateix,
llavors ens agafàvem de la mà
i en silenci... deixàvem que fluïssin
els nostres sentiments!
Va ser en aquests moments viscuts
des de la comprensió i l'amor,
quan vam aceptar el nostre destí!
Amàlia Casajoana
10/4/16