Recordes...,
les llargues hores que passàvem junts
parlant dels  nostres sentiments,
sobretot, en aquells moments
més transcendentals de la nostra vida.

Que valent vas ser! 

Tu esperaves el moment dolç de la mort
i jo la solitud.

Aquesta situació acostuma a ser dramàtica!
Però per nosaltres no va ser així.
Tots dos recordàvem,

que l'amor uneix per sempre!

Amàlia Casajoana
20/3/16
Etiquetas: