Pensant en tu, he imaginat
la platja on passejàvem al capvespre,
quan el sol s'esvaïa a l'horitzó.
En aquell instant,
el blau del cel i la Mar s'abraçant .
Llavors, he volgut creure que tu
també i eres.
Esperant-me!
Com ells, també volia abraçar-te,
però ens separava aquella immensitat.
He mirat al cel esperant ajuda,
i el cel l'envia't.
Ha cobert la mar de pètels de roses
de tots els colors, dibujant
un lluminós Arc de Sant Martí.
Amb aquest arc de llum i colors,
es va unir el cel i la mar:
Perquè tu i jo ens poguéssim abraçar!
Amàlia Casajoanae
8/3/16