Sents la solitud,
a l'igual que la fulla
en arribar la tardor, 
quan cau de l'arbre
rebregada pel temps.


A l'igual que tu,
ella tem el fred de l'hivern.

Sap per experiència,
que la sàvia l'unia a l'arbre.


La fulla
també coneix el seu destí,

es deixe portar...

En el més profund,
recorda un munt d'hiverns
de solitud,

mentre esperava l'esclat,
d'una nova primavera! 

Amàlia Casajoana
7/10/16
Etiquetas: