NO ENYORO RES

Amb la punta dels dits
i amb la mirada,
molt més enllà de l'escuma del temps,
em recordo de tot, però no enyoro res.

M'abraço a l'instant i tota paraula és aigua
aleshores,
sóc la música de la gota i la llum de l'horitzó.

Ara, que tot em ressona cor endins
cap arbre no concentra tanta llum
com aquest que creix en solitud.

Amàlia Casajoana
8/9/21