Caminant embriac que palpes la presència,
que mesures les ombres de l'hivern
per l'ombra que dintre teu madura.
Tu que vols trobar el mirall bullent
i que et reveli la paraula inconeguda.
Tu que has furgat
el llot, el mar, l'espai i l'alè,
que ja no defineixes vetlla i somni.
Tu que com el vent murmures
i udoles com el mar,
esperes la resposta i mires i no veus.
Amàlia Casajoana
13/12/19