De totes les solituds,
l'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment.

Massa sovint girem els ulls enrere
i tots sabem
que no hi ha cap riu que remeti el seu curs
ni cap alçada per damunt de l'oblit.

Sentim, però,
des del fons del silenci
l’amor que ens abraça en un instant etern!

Amàlia Casajoana
5/12/19
Etiquetas: