Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest;
mentre onades mouen la barca
més enllà del temps i atia misteri.
Tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
cada fulla proclama la certesa del bosc
i cadascun dels ocells, la densitat de l'aire.
On “ vida i no vida” s’abracen
no hi han miralls opacs,
respirant l’amor,
baixen a les aigues profundes del "ser"
on brollen
enmig de laberints d'aurores!
Amàlia Casajoana
19/11/19