De cop i volta,
un vent suau ha dispersat les ombres
de tots els miralls,
un instant obert a una fonda reflexió.
Mentalment faig preguntes
a l'estrany que m'acompanya.
Que compartirem ara,
la fosca complaença dels secrets
o la riquesa absurda del misteri?
El silenci de l’altre
fa que jo mateixa em respongui.
Res d'això i tot això,
és el no-res que has descobert sense voler.
Aquesta buidor que t'acompanya
entre espai i silenci,
és l'íntim de tu que sempre sobreviu.
Amàlia Casajoana
15/11/19