La claror insinua aquell declivi lent de la tardor
que escriu en cada fulla, nous designes.
Mirall de vents,
mentre l'eco llunyà s'emporta les deixalles
d'un festí de colors i sons;
la nit s’interroga per cada escletxa de futur
i tota paraula esdevé llum.
Davant aquest embruix apassionant del misteri,
quan de nou l'herba verdegi
tal vegada em pregunti:
que hi ha més a prop de mi que no sigui l'amor?
No hi ha resposta,
tan sols un profund silenci dins l'espai d’un somni.
Amàlia Casajoana
13/11/19