Tarda endins,
flonja és la quietud que a poc a poc m'embolcalla
i fa de coixí d'aquell misteri que m’atrau.
Tot ressona per l'àmbit silenciós de l'ànima
que retorna als orígens i arranca del fosc del pensament
l'arrel de la ignorància.
Sent més conscient,
recondueixo la vida no pel corcat de les velles costum,
sinó per l'invisible camí de viure cada dia.
Tot són clarobscurs
en el teu foc que crema sense consumir,
ets el moment i creixes i t'exaltes
fins al fosc íntim de l'instant de la llum!
Amàlia Casajoana
14/10/18