Quan fosqueja,
penjo els meus somnis a les fulles més altes.
En aquest lloc prodigiós,
mentre espero
que un gran ocell deturi el seu vol
enmig d'una dansa de llum
esclaten colors i tot s'il·lumina.
Obro la porta on l'embruix em crida
no hi ha res, només silenci,
miro més enllà de la llum que declina
i sento el buit des del fons de l’ocell!
Amàlia Casajoana
31/10/19