A les llindes del somni
veig el barret de l'aurora
com arbora els arbres i els ocells
de la casa vora el mar.
És en aquest moment quan recordo
que entre silencis ens besàvem
en mig de blaníssims capvespres
d'espígol i lluernes.
Ara mentre esfullo margarides
per un sòlit paisatge sembrat de pensaments,
només un fil de veu ens uneix.
Tal vegada, quan el temps enterri el temps,
els blens grocs i vermells
d'aquest crepuscle on ara em perdo,
torni a aflorar l'amor en l'atzucac del somni!
Amàlia Casajoana
28/10/19