Lluny de tot i en solitud
venim de la claror i anem a la claror.
A la riba del temps
la veu que em repeteix fonda i clara,
proclama vida!
Molt més enllà dels límits i de l'ombra
d'aquest ocell
que vola tan enlaire i tan endins
tot ens uneix.
L'hoste insòlit no ve de lluny,
tot és molt més senzill.
Compartim secrets i silencis
en somnis i petjades fins que ens engoleix
un mateix tel de boira.
Amàlia Casajoana
13/8/19