Ho saps molt bé!
L’amor s'ha consumit en un absurd encaix
de ritmes impossibles
i t'ha deixat un regust trist,
i una fredor que no provoca esgarrifances
sinó l'ofec de si mateix.
Tornes a tu per compartir el reducte de foscor
que cautament t'imposes,
no et fa falta res més que una ombra lleu
que, prudentment,
et compassi la vida que vols viure.
No és pas cert que ja no et tempti res;
et temptes tu mateix
i la secreta fidelitat jurada davant ningú.
Et sorprèn doncs,
que el retorn tingui aquest gust agredolç?
Amàlia Casajoana
25/8/19