-
Detalles
-
Per tu, tot és record o pregunta.
Perquè en fas una absència del teu present?
T'imagines si aprenguessis a somriure
sense fer a miques
els subtilíssims miralls de somni?
Qui sap si aleshores, una tarda qualsevol,
retrobessis el nen que vas ser, i amb ell,
la tendresa d'un bes.
Aquest home de fang collit al fons d'un pou,
tal vegada tornaria a renéixer
amb llum a la mirada.
Verbalitzo el pensament i em dic:
tot és possible!
Alhora una finíssima pluja
fa esclatar flors,
on abans, creixien herbes amargues.
Amàlia Casajoana
8/9/19
Etiquetas: