Per tu, tot és record o pregunta.
Perquè en fas una absència del teu present?

T'imagines si aprenguessis a somriure
sense fer a miques
els subtilíssims miralls de somni?

Qui sap si aleshores, una tarda qualsevol,
retrobessis el nen que vas ser, i amb ell,
la tendresa d'un bes.

Aquest home de fang collit al fons d'un pou,
tal vegada tornaria a renéixer
amb llum a la mirada.

Verbalitzo el pensament i em dic:
tot és possible!

Alhora una finíssima pluja
fa esclatar flors,
on abans, 
creixien herbes amargues.

Amàlia Casajoana
8/9/19
Etiquetas: