Perdura tant la veu
que et fa basarda de parlar en el silenci.
D'ací a un any,
la pell que hi ha tocat la tendresa l'hauràs mudat.
Pot ser, que per conèixe-te,
cal que et perdis en la nit sense albada
Sé que viure
és com un somni breu, més sé també
que hi ha grans rius d'amor que t'esperen.
Penso que res no és en va;
tot allò que dius i que fas, no es perd.
A desgrat
portes la desídia a l'ombra àrida dels somnis,
però, si expresses un desig,
m’entres de nit et vetlla la fredor de les estrelles,
tot sol,
escoltaràs el cant de les sirenes.
Amàlia Casajoana
23/9/19