Tan solemne el crepuscle
i la fonda i negra nit l'engolirà.
El joc en aquest punt
no imposa cap renúncia,
hi haurà només la nosa del record;
un llac perdut
al fons de la memòria.
Més enllà, un raig de sol,
desvetllarà la màgia de la vida.
Tot és sabut, però alhora tan nou!
Davant aquesta meravella
em pregunto:
de qui deu ser la veu que es pot percebre
quan en la fosca esclaten els colors?
Amàlia Casajoana
12/8/19