Tot i el teu posat innocent i perplex,
tornes a ser si fa o no fa on eres;
una mica més vell, és clar,
tot i això encara creus en quatre idees.
Tanmateix, és fatigós nadar contra corrent
sobretot quan constates, que tant d'esforç
no t'ha allunyat a penes
del lloc que havies assolit.
Que penses fer aleshores?,
assajar tal volta per desviure l'inefable,
o quedar embadocat
davant d'aquell joc de miralls
que ningú no s'explica?
Et vull dir que el far és lluny,
en un paratge agrest
d'una bellesa abrupta i colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi
però compensa l'esforç,
poder escoltar el gran silenci.
Amàlia Casajoana
26/7/19