-
Detalles
-
Per la finestra penetra a dolls
l'aigua brogent dels somnis.
Mentre transcorre el temps,
plena de mi i de tot,
alço la copa i brindo per ells.
Val més que ho sapigueu:
massa sovint, girem els ulls enrere,
i el gest traeix
i l'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment.
De totes les solituds, aquesta
és la més fosca, persistent i amarga.
No hi ha miralls opacs,
car pel neguit podem baixar al profund
en què vida i no vida mesclen les seves aigües
en laberint d'aurores.
Amàlia Casajoana
16/7/19
Etiquetas: