Mig pròdiga, mig gasiva, m'entorno a casa
i llenço un crit enmig de tanta angoixa:
tot és en tot, i en un, i en cada cosa.
Ja em puc alliberar d'aquest mirall
que no menteix ni deforma.
En l'endemig, hi ha tota una vida,
més commoguda que trista
li trec la pols i la contemplo.
De vegades ploraria d'impotència,
d'altres però
se m'escapa una mena de mitja rialla
més compassiva i agosarada.
Tanmateix, em dic:
no hi ha més drama
que el que es configura dins la meva ment,
ni més goig del que puc sentir
com una esgarrifança dins el meu cor.
Amàlia Casajoana
2/7/19