-
Detalles
-
D'aquesta tarda prima que llangueix
per les branques dels arbres,
un rerefons de núvols
desdebuixa l'horitzó de montanyes.
De sobte pesa molt la quietud
i el temps és un voltor que ronda i ronda
atemorint la presa.
Ara l'embruix pot esclatar
darrere de qualsevol paraula,
però no diré res.
Asseguda en un pedrís tancaré els ulls
i esperaré que la nit,
com un gos cansat, s'ajegui al meu costat
i em faci companyia.
Amàlia Casajoana
30/6/19
Etiquetas: