Damunt no-res,
bastim un poderós castell de somnis,
que suscita focs i empeny la saba,
i desvetlla el verd encís de l'ombra.

Mentre la llei del camí uneix l'arrel amb l'ala,
acluco els ulls,
i en silenci m'aprenc i em desaprenc.

Tant sense esforç,
venim de la claror i anem a la claror,
tants sense esforç,
obrim portes a altres dimensions
per escrutar miralls
on veure la nostra llum!

Amàlia Casajoana
12/6/19
Etiquetas: