L'arbre de l'home creix, endins, enllà, vermell, amb branques múltiples, i en l'arbre de la vida creix l'arbre de la mort, i s'alcen l'un en l'altre, brandant tots dos en la remor dels qui ja foren, dels qui seran.
Deixar a cada instant el poc que érem. És ser, aixó?
Amàlia Casajoana
15/5/19