Més silenciosa
que els rius de la nit constants.
Més silenciosa
que l'aigua sepultada al fons del pou.
Com el començament,
arribes tu, bellesa
i amb les mans xopes de clarors
ens tapes els ulls
i ens demanes qui som.
Amb melodies incandescents
que s'enfilen pel silenci
i el camí que s'esborra entre els brucs gebrats,
inaccessible,
t'obres a les frondes del tot.
Amàlia Casajoana
7/5/19