Sobre les nits de cada dia, les ombres s'aplanen, s'aplomen, i s'atapeeixen.
Un raig de llum entre per la finestra i m'esclafa la mirada com una aigua que troba de sobte la difícil escletxa per escampar-se. M'aixeco de mi mateixa i el mirall de la paret calca la meva imatge mentre l'instant seu sol a taula entre el no-res i el massa.
Amàlia Casajoana
21/3/19