Què és aquesta barca
que navega i llisca dins nosaltres?

Què són aquests joncs
que neixen d'aigües i llots?

A quin mirall
es multipliquen i es dissipen,
a quin mirall s'abracen?

Quina força inexorable
ens llença cap a fora
com si tot
estigués només a l'horitzó?

Ens doblega
no a l'amor tan sols,
sinó a tots els vents
que dins l'amor es mouen.

Anem d'ací d'allà
com fustes de naufragi
i en el bressol del foc i l'aigua madurem 
a l'estany de la immediatesa

Amàlia Casajoana
18/3/19.
Etiquetas: