No és damunt les vastes teles del silenci
que la música broda els sons
en fils efímers que cada vegada
dibuixen la figura inconsistent?
I no és dins la cova encara intacta de la fosca
que l'ànima llença el lament?
Però durant l'instant que el so ressona,
entre el moment que brolla i vibra
i el moment que ja s'ha extingit
qui gaudeix el so?
Qui ens fa el petó que mai ningú ja no recorda,
que vola i mentre vola ja no és?
Amàlia Casajoana
9/1/19