Article 23
EN UN MOMENT DETERMINAT
El pensament s'atreveix a pensar allò que els ulls no gosarien a imaginar.
El món podria ser una representació, un somni que somiem. El fet que actuem sobre cossos i matèries no ens encerteix de llur solidesa ni de la nostra. Podríem actuar també sobre els somnis que efectuem, que consistirien en una mena de representació al·lucinada segons model humà. El somni principal seria el de l'ésser. Seria el més tenaç i el més persistent. I quina revelació ens podria desvetllar d'aquest somni? L'alliberament de nosaltres mateixos, la mort?
Que l'ésser, l'existència, la vida siguin una bogeria, una impossibilitat, és cert. No hi ha cap raó que pugui donar proves que l'existència pot existir. La vida és un miracle absolut.
En un moment determinat ens preguntem: Quina consciència dóna fe de la nostra consciència? Quina consciència assegura que la coneixença immediata, directa, que ens promet el nostre autoconeixement és veraç, complet, sense escletxes? Quin fonament incontrovertible sanciona la nostra consciència, li dóna valor per damunt del valor, la imposa i la ratifica?
Generem la pregunta i els pensaments són aquí, no els podem esborrar, no els podem anul·lar. Són fràgils i inconsistents, però irremeiables.
Amàlia Casajoana
7/11/18